Diferències entre el primer i el segon embaràs

Aquest article també està disponible en: Castellà

Aquí estem, embarassada de 35 setmanes, encaminada a un nou nadó. Un nen aquesta vegada; un nen que no sabem com serà ni si dormirà bé o si li agradarà menjar. Una nova aventura a la que en llancem “a saco” amb una altra filla de 2 anys acabats de fer.

Els propers mesos seran entretinguts. No tinc expectatives (tampoc les tenia amb la nena), però ara sé el que signifiquen les lletres P-O-S-T-P-A-R-T totes juntes.

Potser em sento més preparada o menys perduda, tot i que sé que el destí sempre té alguna sorpresa a la màniga. No sé com serà cuidar el segon nadó, si farem alguna cosa diferent, si haurem après alguna cosa aquests dos anys que puguem aplicar de nou o si els nostres apunts no ens serviran de res i haurem de repetir curs…

De moment, puc parlar-vos de l’embaràs. Tots dos han estat (o està sent) molt bons. Ni una nàusea ni un sol vòmit i tampoc marejos. No em puc queixar 🙂 Però sí que hi ha hagut una cosa molt diferent del primer embaràs: una nena petita que ja corria per aquí i que ha marcat el ritme de la meva vida diària i, amb ella, el cansament i la falta de temps.

Aquestes són les diferències entre el primer i el segon embaràs, segons les he viscut jo.

Més cansada

“Com et trobes? Bé però cansada”. Aquesta ha estat una conversa repetida al llarg dels mesos d’embaràs. A partir del tercer trimestre, encara més. De fet, ara ja ni tan sols m’ho pregunten; ho afirmen directament: “se’t veu cansada”. Les ulleres i les bosses sota els ulls han aparegut en aquest segon embaràs i com que no hi ha temps ni per maquillar-se, ja formen part de mi.

La panxa fa més mal

Pujar escales, agafar la nena en braços, tornar a pujar les escales perquè has d’anar a agafar roba de recanvi, posar rentadores i assecadores cada dia, ajupir-me a recollir alguna cosa que se li ha caigut… Això en el primer embaràs no passava o era menys freqüent. Ni tan sols agafava pesos o bosses del supermercat. M’asseia i em deixava cuidar.

Amb aquest segon embaràs, he seguit amb la meva vida normal de  ser “mare d’una altra nena”, gairebé sense ser conscient que la meva panxa anava creixent… Per això, han estat MOLTS els dies que cap al vespre em feia mal tota la panxa — arribant fins i tot a preocupar-me si el nadó estava bé. Un avís del cos per dir-me “escolta, frena, que portes a un altre nadó dins i ja pesa 2,5kg”.

La falta de temps

El cansament és conseqüència del primer problema del segon embaràs: la falta de temps.

Amb el primer embaràs tenia temps per descansar, per estirar-me al sofà, per dormir nits senceres cada dia (sense pensar que algun dia això podria truncar-se) i fins i tot tenia temps per socialitzar-me.

Ara, el meu temps es divideix entre treballar (per sort: a casa i a mitja jornada) i  cuidar la meva nena de dos anys: vestir-la, canviar-li el bolquer, jugar amb ella, portar-la i anar-la a buscar-la a l’escola bressol, cuinar (no serveix allò de “avui, fruita i un iogurt per sopar”) i en definitiva ESTAR* amb ella (*estar en les seves múltiples formes: estirada per terra, asseguda a la gespa, de genolls, de “cuclilles”, de peu amb ella en braços…). Descanso quan m’estiro al llit, a les 21: 30h, per llegir els contes d’abans d’anar a dormir. I sí, moltes vegades, m’adormo jo també allà mateix, amb ella.

La panxa surt abans

Amb el primer embaràs, recordo fer-me fotos als 4-5 mesos, estrenyent la samarreta perquè es veiés (o s’intuís) que hi havia una miqueta de panxeta sortint… En aquest segon embaràs no va fer falta. Als 4-5 mesos ja se’m veia força bé que estava embarassada. La panxa surt abans, el cos s’enrecorda del que va ser i els músculs estan més donats.

Ara amb 35 setmanes tinc la sensació també de tenir una panxota com si estigués de 40s, sembla que això hagi d’explotar.

Calendari setmanal

Si estàs embarassada del primer, comptes les setmanes, els dies i el que faci falta. Estant embarassada del segon, més de tres i quatre vegades he hagut de recórrer a una d’aquestes “calculadoras del embarazo” a internet per saber de quantes setmanes estava. Sabia que eren 3 o 4 o 5 mesos més o menys, però no exactament les setmanes -cosa impensable en el primer, oi?

Menys quilos

En el meu cas, el segon embaràs ha suposat engreixar-me molts menys quilos que el primer. No he canviat la meva dieta, ni he deixat de menjar res específic i fins i tot he estat embarassada més o menys durant la mateixa època de l’any. Aquesta vegada he fet menys exercici, encara que amb la nena ja em moc prou… Suposo que tot ajuda: menys temps per avorrir-me i picar, menys temps per seure al sofà i més hores movent-me amb la nena. Dic jo que la “ansietat” del primer embaràs també hi deu influir…

Ni pilates ni aquagym

Si no hi ha temps per estirar-me al sofà, menys n’hi ha per anar a classes pre-part o fer exercici. En el primer embaràs vaig anar a pilates, a aquagym i a classes pre-part. Aquest cop, estrany és el dia que m’enrecordo de fer els Kegels. Culpa meva per no fer espai a l’agenda? Potser sí. Tot i que tampoc m’ha vingut de gust.

Jo abans dormia

Recordo passar-me el primer embaràs dormint. Dormia a tota hora per necessitat o per avorriment. Dormia migdiades de 2 hores i després a la nit seguia dormint. (I tot el que vaig dormir vaig deixar de dormir-ho durant els 12 mesos següents 😉 ).

En aquest segon embaràs, dormo només de nit i ni tan sols dormo tota  la nit seguida. Em desperto (i em llevo) 2 o 3 vegades cada nit, no per culpa del pipí sinó perquè la nena es desperta (tot i que ja que estic desperta aprofito la jugada per passar pel labavo).

Fotos? Ben poques

El primer embaràs va ser la il·lusió de saber que estava embarassada i que no sabia com seria el procés; va ser la il·lusió de veure créixer la meva panxa i de voler fer fotos setmana a setmana, per recordar-ho. Vam fer fins i tot un àlbum de l’embaràs (de Mr Wonderful) que ens va regalar la meva cunyada i germà amb molt d’amor 🙂

Ara ni àlbum d’embaràs, ni fotos del procés. I en això he de reconèixer que fins i tot em fa una mica de vergonya, però si analitzem la funcionalitat de l’àlbum és més per a mi que per al nadó, oi?

Ha estat ja en el tercer trimestre, amb la panxa ben gran, que hem començat a fer alguna foto per “recordar” i, sobretot, per ensenyar-al petit quan sigui gran -per cert, tenir les fotos de la meva anterior panxa ha anat MOLT bé per explicar-li a la meva filla el que estava passant i perquè entengués que hi ha un altre nadó en camí. (Aquí teniu altres recursos en forma de Llibres per preparar l’arribada del germanet)

Llibres tampoc

Si no hi ha temps ni per descansar, com n’hi d’haver per llegir llibres de maternitat i criança? Amb el primer embaràs, recordo molts vespres llegint tots dos el llibre  “Què esperar quan s’està esperant” i anar descobrint setmana a setmana el que passava a la meva panxa. Tenim el temari bastant fresc així que no ha calgut repassar, però tampoc hi ha hagut temps per llegir nous manuals. Potser en el postpart n’haurem de recuperar algun…

I la petita s’assabenta del nou nadó?

D’acord, no tot és pitjor ni més negatiu. En realitat aquest embaràs està sent HIPER DOLÇ gràcies precisament a viure’l al costat de la nostra filla. El pare i la mare ja sabem què passa, ja ho hem viscut, i res és TAN emocionant com en el primer embaràs. Però… per a la petita sí que ho és. La seva emoció en escoltar els batecs del cor (quan m’ha acompanyat a les visites amb la llevadora), el seu interès per veure cada dia que el nadó segueix “aquí dins”, la seva gràcia explicant que el seu germà està dins de la mare i un dia sortirà (com en Patufet), les seves ganes de compartir menjar i joguines amb ell… Tot això val per mil 🙂

 

 

About Roser 58 Articles
¡Hola soy Roser! Mamá de una niña preciosa y muy movida, nacida en agosto 2015. Antes estaba "sempre viaggiando" y ahora estoy siempre jugando, cantando y saltando. Llevo 10 años como blogger de viajes y vivo en Olot, Girona.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*