Este artículo también está disponible en: Castellà
Avui estem molt contentes de presentar-te una Fundació que treballa des de fa més de 20 anys per a la prevenció i la sensibilització dels abusos sexuals a menors, a més d’oferir una atenció integral a les víctimes i les seves famílies.
Fa molts anys (quan estudiava infermeria) vaig realitzar un curs amb ells i em va deixar impactada. Tanta cosa em va quedar al cervell, que a dia d’avui mantinc els coneixements en el meu dia a dia amb les meves nenes; però m’he adonat que no totes les famílies al meu voltant coneixen aquesta realitat. Amb aquesta idea en ment, he decidit preguntar-li a unes expertes en la matèria: La Fundació Vicki Bernadet.
Com elles mateixes afirmen, la seva missió és “caminar amb la societat cap a un demà en el qual els nens i nenes no pateixin abusos sexuals” i, per això, entre altres coses, realitzen formacions a nivell familiar, formacions a professors i també formacions als nens de primària i secuandaria. Per descomptat, compten amb un servei d’atenció integral per a les víctimes directes i indirectes, que inclou des d’un telèfon on trucar, fins a teràpia de grup, passant per l’assessorament jurídic.
Avui contesta a les nostres preguntes Pilar Polo, psicòloga i responsable de Relacions Institucionals de la Fundació Vicki Bernadet.
Quina és la realitat en xifres en aquest moment sobre els abusos sexuals a infants, comesos en l’àmbit familiar o de confiança?
Un 20% de la població europea ha patit abusos sexuals a la infantessa, segons el consell d’Europa, el 80% d’aquests són comesos en l’àmbit familiar o de confiança.
Com a pares, què ens podria fer sospitar que el nostre fill/a estigui patint abusos sexuals?
És difícil respondre aquesta pregunta, potser el que és important és tenir present que els abusos sexuals existeixen, i quan veiem un canvi significatiu en el nostre fill o filla incorporar com a hipòtesi aquesta possibilitat. Hem de tenir present que molts dels indicadors que poden aparèixer quan hi ha un abús sexual també poden ser compatibles amb altres situacions vitals dels nostres fills i filles.
A nivell familiar, què podem fer per prevenir els abusos sexuals als nostres nens/nenes?
Ajudar-los a posar en paraules els seus sentiments i sensacions, parlar d’afectivitat i sexualitat, del cos, explicar que tenen dret a parlar i a ser escoltats, ensenyar a dir un no de pell (petons, abraçades,…) i acceptar aquest no. Dotar-los d’una xarxa social que estigui a la seva disponibilitat per poder parlar i explicar coses que li poden preocupar. L’abús sexual infantil es sustenta en el silenci, la vergonya i la culpa. Per això és molt important que les famílies ens formem en aquests temes, per no tenir por a encarar-los, i poder donar respostes adequades a les necessitats dels nostres fills i filles en aquest àmbit.
Com podem parlar amb el nens/es sobre els abusos? És recomanable? A partir de quina edat?
Doncs, seguint amb la pregunta anterior, parlar dels abusos sexuals es pot fer explicant als nens i nenes que tenen dret a dir que no a propostes que fan altres persones, que quan una persona no et deixa explicar el que fas, et comença a controlar, que la gent t’ha d’estimar pel que ets no pel que fas. Sempre dic que la millor prevenció és dir als teus fills/es “no hi ha res que facis que pugui fer que deixi d’estimar-te” o “t’estimo encara que a vegades m’enfado”. En el fons la millor prevenció és l’amor incondicional. Parlar d’això es pot fer sempre.
Què hem de fer si el nostre fill/a ens diu que algun adult de confiança ha abusat d’ell/a?
El primer no dubtar de la seva paraula, no posar-nos a cridar, i a partir d’aquí assessorar-nos tant social, psicològica com legalment.
Una vegada, una mare em va dir que ella no parlava amb la seva filla d’aquest tema perquè aleshores la nena podria inventar-se que algú abusava d’ella. Pot ser que algun nen/a s’inventi que està patint abusos?
En general, no hi ha cap guany en inventar-se això. Sincerament, crec que aquesta mare s’hauria de treballar la por a afrontar aquesta temàtica. O al menys el nivell de confiança en la seva filla.
Què podem fer com a societat per disminuir les xifres d’abusos a infants?
Formar-nos, i formar als nens. La Fundació Vicki Bernadet, porta molts anys treballant en la divulgació i la pedagogia de l’abús sexual infantil i oferint xerrades per famílies i activitats per nens i nenes en el marc escolar. Com surt en la pel·lícula Spotlight “ para abusar de un niño, hace falta toda una comunidad”. Això vol dir que la impunitat de les persones abusadores es basa en el silenci i la incredulitat de tota la societat. Si tenim a persones formades i informades, serà més difícil que aquestes persones puguin imposar el silenci i el control en els nostres infants.
Com a societat ens hauríem d’imposar l’objectiu de que si, per desgràcia. una criatura patís una situació d’abús sexual, no arribés a patir una segona; per que ho hauria pogut explicar i un adult hauria actuat en conseqüència. “Per protegir a un infant fa falta tota una comunitat”.
Moltíssimes gràcies, Pilar, per responder tan bé i tan amablement a les preguntes. Esperem que aquesta informació sigui útil per a moltes famílies. Aturem els abusos entre tots!