Este artículo también está disponible en: Castellà
Avui vull parlar-vos d’un tema una mica oblidat i segurament espinós. Si estàs embarassada o acabes de ser mare pot ser que et sigui útil per a tu mateixa; però si ja has passat aquesta etapa pot ser que et sigui interessant perquè puguis difondre-ho en el teu entorn.
La depressió postpart ha estat durant anys un dels aspectes més oblidats d’aquesta etapa de l’embaràs, part i criança. Fins fa poc hi havia persones que fins i tot ho veien no com una malaltia sinó com a mares que no eren “fortes” o directament eren titllades de “males mares”. Pots imaginar-te aquesta situació amb una malaltia física? Tens apendicitis i a sobre és culpa teva?!!!
Les malalties mentals sempre han tingut aquest component social però, a més, en aquest cas se li afegeix la mirada amb lupa de la societat a les mares recents i, per descomptat, els consells benintencionats (encara que no sempre sol·licitats) de tot l’entorn.
En aquest moment, hi ha més investigació al voltant de la psicologia perinatal i es comencen a veure canvis com la inauguració d’un Hospital de dia per a mares amb trastorns mentals i els seus nadons. Es tracta d’un centre de l’Hospital Clínic de Barcelona on s’atenen ja a mares que hi van amb els seus nadons tot el dia o una estona, i un cop allà reben ajuda psiquiàtrica i psicològica a més d’un entorn terapèutic on el vincle mare-fill i la lactància materna són uns dels objectius més importants.
Us donaré unes xifres per ser conscients de la magnitud del problema i de la probabilitat real que en el teu entorn alguna mare es trobi en aquesta situació. Es parla del 10% de les mares les que patiran depressió postpart, és a dir, una de cada deu mares tindrà algun grau de depressió postpart mentre que una de cada mil presentarà una psicosi puerperal. Les dones que han tingut episodis de depressió o de trastorn bipolar durant la seva vida prèviament a l’embaràs presenten un risc molt més elevat de descompensació en el postpart.
Però la dada més preocupant no és quantes dones tenen una depressió postpart sinó quantes d’elles el viuen en silenci… S’estima que aproximadament el 75% no es diagnostica!!
Com es detecta una depressió postpart?
De vegades la línia entre una depressió postpart i un “Baby Blues” és molt fina, fins i tot hi ha autors que no els diferencien com a tal.
A trets generals es pot dir que el Baby Blues o Maternity Blues és un estat transitori amb el pic màxim sobre els 2 o 3 dies del naixement i d’una durada màxima de 10 dies. Inclou irritabilitat, canvis d’humor, facilitat per al plor, sentir-se desbordada… Pot estar relacionat amb els canvis hormonals propis del postpart.
Una depressió postpart, en canvi, és una malaltia i s’ha de tractar com a tal. Les característiques que la diferencien són més durada (en realitat no s’acaba fins que no es tracta) i símptomes molt més accentuats com plor constant, pensaments negatius cíclics, indiferència o fins i tot aversió cap al nadó…
Com pots veure són uns símptomes bastant cridaners i fàcilment detectables en un entorn familiar. Llavors, per què no es detecten totes les mares amb aquesta malaltia? La família i l’entorn han de ser conscient que aquesta situació no és normal, no és que la mare sigui fluixa o estigui cansada (que també) sinó que necessita un tractament psicològic o psiquiàtric; no se solucionarà per si mateix. Igual que tractem una malaltia física en el postpart.
L’entorn més proper serà el primer en adonar-se que alguna cosa no està funcionant del tot. Són tres punts clau que expliquem habitualment en l’alta hospitalària i que et recordo a continuació:
S’ha de consultar a un professional si la mare…
- No dorm en tres dies amb els seus tres nits encara que algú estigui tenint cura del nadó i ella tingui una estona per a ella sola.
- Sent indiferència o aversió cap al nadó o el seu plor.
- Passada una setmana o deu dies segueix molt trista o amb moltes ganes de plorar encara que la situació sigui bona (sense malalties del nadó o amb alguna raó de context).
On podem acudir en cas de depressió postpart?
Quan es detecta que una mare podria estar patint una depressió postpart cal consultar de seguida perquè no s’agreugi la situació.
El primer lloc on anar serà el professional que hagi fet el seguiment de l’embaràs i postpart, ja sigui la llevadora o l’obstetre, també es pot acudir al servei d’urgències d’un hospital amb Departament de psiquiatria.
És possible que el primer pas sigui elaborar el Qüestionari d’Edimburg per a la depressió postpart que pots trobar en aquest enllaç. És un instrument molt utilitzat pels professionals sanitaris d’atenció primària que ens ajuda en la detecció i diferenciació de la depressió postpart.
Espero que amb aquest post hagis obert els ulls a una realitat més del nostre entorn. Et deixo el link a un conte de Miriam Tirado que vaig llegir fa molts anys i em va quedar gravat per la impactant del relat.