Este artículo también está disponible en: Castellà
Atenció, pare! Com sé que no has fet campana cap dia només et recordo que vam parlar del teu paper en la lactància materna (els apunts aquí) i ens vam quedar amb això de gaudir “del i amb el teu nadó”.
Però, com es juga amb un nadó tan petitó?
Això de que els nadons no s’assabenten de res, no ens ho creiem. Els nens, des del naixement (hi ha qui diu que fins i tot abans) perceben, aprenen, juguen, senten… la gran pregunta és com entrar en el seu món? o dit d’una altra manera: com pot crear el pare el seu vincle amb un nadó?
Tocant
El tacte és el teu aliat. Tocar, acariciar, fer massatges, banyar, canviar el bolquer… El que més li agradi al teu nadó, gaudiu-ho junts. Que li agrada el canvi de bolquer? Doncs recrea’t-hi; triga deu minuts o més en cada canvi de bolquer. Si esteu bé, el temps és irrellevant. Que li agrada el massatge? Doncs a fer massatges sigui dit!
Aprofita aquestes estones per parlar-li. Els nadons tenen molt bona oïda. Explica-li què estàs fent, què fareu després, com n’estàs de cansat i de’feliç, on esteu… Explica-li tot. És el seu nou món. Encara que creguis que no t’entén, no és important; t’està coneixent, i això sí que és important.
Portejant
És la continuació del tocar. No hi ha lloc en el qual el teu nadó se senti més segur que en uns braços. Al principi seran els de la mare perquè són els que ja coneix en néixer (encara pots aconseguir que et conegui en molt poc temps). El porteig et permet “portar-lo en braços” i continuar fent coses o sortir a passejar una mica.
Important: porteig segur. Informa’t sobre els tipus de motxilles i fulards, tria el més adequat per a vosaltres però que sigui sempre ergonòmic.
Coneixent
Cada nadó té el seu ritme de menjars, de son-vigília i alguns també de plors. Coneix-los i adapta les teves activitats al seu ritme perquè ell no podrà adaptar-se al teu.
Consolant
Si el teu bebè plora a estones i no és pit el que necessita, tu pots cobrir aquesta funció tan bé com la mama. Aprèn què fer en aquesta situació de plors i no esperis que la seva mare prengui la iniciativa. Si cal passejar-se pel passadís, adormir-lo o ballar la conga, doncs és el teu moment. Passar per experiències dures t’unirà més amb el teu nadó que si estàs només per als moments d’alegria.
Jugant
A mesura que passin els dies veuràs més clar aquest punt. Quan són ben petits un “joc” clàssic és posar-te al nadó molt a prop de la cara, com a un pam, xiuxiuejant o traient-li la llengua. Quan ja aixeca el caparró en estar estirat us podeu posar junts al llit de matrimoni i, en aixecar el cap, que et vegi a tu en la mateixa posició; com a mínim serà graciós.
Ofereix-li joguines adequades quan fixi la mirada, deixa-les al seu abast quan comenci a moure’s…
Cantant i Ballant
Als nadons els agraden les cançons. Les que més t’agradin encara que no siguin cançons de bressol. Canta-li ben fluixet i balancejant-vos o ballant quan creixi una mica més.
Estant-hi
Després de tot, el més important és estar amb el teu nadó; ser-hi. És difícil perquè és un canvi en la teva vida però quan us conegueu serà més senzill, com amb qualsevol persona que abans era un desconegut i ara és el teu amic.
I si encara no ha nascut?
Si el teu nadó encara no ha nascut, adapta tot això a la panxa 🙂 Pots parlar, cantar, ballar i, sobretot, estar-hi. Gaudeix de tot el procés i de vincular-te de per vida amb el teu bebè. És una persona meravellosa a la qual val la pena conèixer.
crèdits fotos: sara*, Frugan, roridell, Caitlin Regan
Leave a Reply