Els gelos entre germans. Els nostres consells i experiència

Aquest article també està disponible en: Castellà

Tindràs aviat el teu segon fill i vols preparar-te pels possibles gelos? Avui et vull explicar tot el que hem fet a casa des de l’embaràs de la nostra filla petita fins avui. Dic “avui” perquè … sorpresa! amb pocs gelos després del naixement, ara amb les nostres filles de 6 i 3 anys respectivament, aquest Nadal hem tingut alguna “resposta inesperada” per part de la gran. La primera cosa que cal saber, doncs, és que els gelos van i vénen; van a ratxes;)

Durant l’embaràs

Durant l’embaràs de la segona, nosaltres vam fer recopilar molts contes per intentar explicar-li com havia de ser la seva vida en arribar la germaneta. Ja et vam explicar en un altre post els nostres llibres i contes preferits per a preparar l’arribada del germanet/a. El que més s’apropava a la nostra realitat era “Zazà té un germanet”, però depenent de la vostra dinàmica pot ser que un altre títol us vagi millor.

Amb els llibres no només li explicàvem les històries, sinó que també ens donaven peu a converses sobre què esperar, lo cansats que estaríem, la lactància materna … Altres converses importants crec que van ser sobre “com és un nadó i què pot fer”. Per exemple, allò típic de “tindràs un germanet per jugar”, que li deia tothom, li vam explicar que al principi no seria així. Una cosa que va entendre bé va ser dir-li: “És com una de les teves nines, cal utilitzar una mica la imaginació per jugar amb el nadó” 🙂

Primers dies

A casa va funcionar molt bé NO canviar la rutina diària de la nostra gran. Ella va seguir anant a la seva guarderia des del primer dia i vam intentar mantenir al màxim els seus horaris i rutines.

Amb la baixa paternal tot és molt més senzill perquè en ser dos a casa tens molt més marge; quan un està amb el nadó, l’altre pot estar amb el gran.

Com és lògic, aquesta època NO és la millor per a grans canvis com la retirada de bolquer, dormir a la seva habitació, treure xumet … Hi ha famílies que ho fan abans però si no és possible cal tenir visió àmplia, ja arribarà el moment d’aquests canvis. A casa vam decidir la màxima de “no ens compliquem la vida sense necessitat, tot arriba”.

No us espanteu si, passades les primeres setmanes, la gran us deixa anar  un…. “quan tornem al bebè?” O …”quan el llençarem a les escombraries?” 😀 És normal i no és greu. Per a ella, la “novetat” de tenir el nadó a casa ja ha passat i ha vist que ja no té tanta gràcia perquè pare i la mare han d’estar amb el nadó i li dediquen menys temps que abans. És clar, ella vol tornar a la situació prèvia en què tenia a la mare i el pare en exclusiva tot el dia, sense haver de compartir. Això li va passar a la Roser i la seva resposta va ser explicar-li a la gran que es desferien del nadó perquè formava part de la família.

Van passant els dies

Per a nosaltres, el millor consell que et puc donar és: “motxilla de porteig per al nadó per mantenir la rutina de la major”.

A mesura que van anar passant les setmanes, la rutina del nadó i de la gran es van anar adaptant. Per a això, és imprescindible portejar el nadó perquè pugui fer les seves migdiades i les seves preses.

Altres exemples van ser: avançar l’hora del bany de la gran perquè es banyessin juntes (encara a dia d’avui es banyen juntes) o fer la darrera migdiada del nadó sempre a la motxilla per poder estar jugant al parc o a casa amb la gran.

Mantenir les hores de joc amb la nostra gran crec que va ser també un encert. Són incomptables les hores passades a la seva catifa jugant a puzles, legos duplo, playmobils … amb la petita a la motxilla o estirada a la seva banda explorant el món. Sembla una ximpleria però el joc és un element bàsic en la vida dels nens i crec que va veure que nosaltres seguíem en el seu món gràcies a que jugava amb nosaltres cada dia.

A mesura que van passar les setmanes la nostra filla gran va començar a participar en la cura de la petita: m’acompanyava a canviar el bolquer i li ensenyava un ninot perquè no plorés, ens “ajudava” a la banyera a mullar-la, escollia la roba per posar-li, jugava al seu costat a terra i li explicava el que estava fent …

Una altra cosa que ens ha funcionat bé en aquesta època ha estat ensenyar fotos i vídeos a la gran perquè vegi que ella també va ser nadó en el seu dia; que primer va estar a la panxa de la mare i, després, quan va néixer, era molt molt molt petita (com ara el seu germà/na). Mostreu-li fotos i vídeos (segur que teniu vídeos fets amb el mòbil) de les seves primeres papilles, de com es movia per terra, de com jugava amb les seves mans o descobria joguines, de com l’agafaveu en braços també a ella, de coma intentava parlar… Qualsevol foto / vídeo que mostri que a ella també li dedicàveu molt de temps i que ho feu igual ara amb el seu germà/na.

La petita fa moneries

Fins a aquest punt normalment tothom va amb molt de compte i intenten parlar molt amb la gran i “ignorar” el nadó … peeeeeerò arriba un dia que això passa (com és lògic) i la petita comença a fer gràcies i monades .

Quan el nadó ja no és tan nadó i comença a captar l’atenció d’altres adults, la gran pot sentir-se abandonada. Aquí entra en joc, penso jo, adonar-se’n aviat i demanar-li a la gran que t’acompanyi a fer alguna cosa o que et faci una abraçada perquè en tens ganes o un petonet curador perque t’has donat un cop al braç … Qualsevol cosa que la faci sentir important o imprescindible en aquell moment.

Podem intentar treure-li el protagonisme a la petita dient alguna cosa com “doncs Í també sap fer-ho …” o sortides d’aquest tipus però, des del meu punt de vista, la petita també es mereix mica de protagonisme de tant en tant. Amb el truc que t’he comentat, deixo que l’A tingui un ració de protagonisme alhora que l’ Í s’aparta de l’escena i se sent important durant aquella estona.

Fer “equip contra la mama”

Res com tenir un enemic en comú per crear vincle 🙂 Actualment, moltes vegades juguem a “atacar els pares” i ara ja és automàtic: a la que veuen una mica de gresca van a buscar les espases d’escuma i a perseguir-nos per casa! Aquest és només un dels exemples per a crear vincle entre germans, n’hi ha molts més però aquests han estat el que han sorgit espontàniament a casa nostra.

Aquests són els nostres trucs, ni millors ni pitjors que altres. ¿Tens alguna altra idea?

About Elisabet 156 Articles
¡Hola! Soy Elisabet, aunque en algunos grupos de whatsapp soy simplemente mamá de Í. Tengo dos hijas muy divertidas, la primera nacida en febrero del 2013 y la segunda el enero del 2016 así que ya hace más de tres años que vivo en horario infantil. En el mundo adulto trabajo en un hospital de Barcelona, soy enfermera y comadrona. Si quieres estar informado de los eventos y actividades para familias con niños en Catalunya, haz click aquí para apuntarte a nuestra newsletter.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada