Este artículo también está disponible en: Castellà
Pels que no estigueu immersos en les modes del cole l’slime és el que jo de petita en deia “blandiblú”: com un moc amb el qual els nens juguen. Ara està bastant de moda entre els nens de la classe de la nostra filla gran així que, com era d’esperar, em va demanar si li en podia comprar un …. Vaig voler aprofitar l’ocasió i ho vaig transformar en una tarda d’experimentació … “El fem nosaltres a casa?” Tota una ocurrència per la meva part !! 🙂
Primer em vaig dedicar a buscar receptes i va resultar que hi ha masses receptes possibles d’slime a les xarxes! Finalment em vaig decidir per una que semblava senzilla i ens vam posar a la feina: les dues nenes i els dos adults.
La recepta escollida va resultar ser un “epic fail”, allò no hi havia manera de convertir-lo en una massa enganxosa, és més, ens va quedar en una sopa de color, res més. Mentre el pare batia la sopa per si en algun moment començava a espessir-se jo vaig refer la recerca i vam afegir-hi un nou ingredient … i aquest cop va funcionar!
A base de prova i error vam trobar uns ingredients que quadraven i vam entendre per a què servia cadascun d’ells:
- Cola blanca: òbviament serveix per mantenir el conjunt unit
- Maizena: té com a objectiu donar consistència al producte
- Sabó (vam començar amb sabó de marsella, però vam acabar amb gel del cos): és el que li dóna aquesta sensació de blandiblú, com mocosa.
- Purpurina i pintures tèmpera: per decorar.
Al final, la recepta més senzilla va ser la millor. Consisteix en barrejar inicialment cola, una mica de tempera escollida i maizena com si estiguessis batent un ou, fins a obtenir un pasta homogènia i després cal afegir el sabó. Quan puguis tocar la massa sense tacar-te és el moment d’agafar-la per pastar fortament amb les mans.
El procés ha d’estar controlat per un adult i en algun punt és possible que hagis de batre o pastar tu, ja que és una bona estona.
El que més va triomfar va ser el pas final: posar-hi la purpurina. Es fa un forat, es col·loca la purpurina i es torna a pastar, però aquest cop és més fàcil ja que està més tou i ho podien fer elles soles.
L’objectiu es va complir: ara tenim quatre slimes de colors i amb purpurina. Però més importants van ser els aprenentatges de l’experiència…
Més fàcil conèixer els ingredients que trobar amb la recepta adequada
Amb tanta informació a la xarxa simplement vaig escollir la recepta incorrecta, però al fer l’experimentació vam trobar els ingredients que ens servien i, a més, vam aprendre per a què servia cadascun. Aquest coneixement va ser clau perquè a cadascuna dels slimes li vam fer una consistència diferent. Per exemple, la petita va acabar tenint una massa una mica semblant a la plastilina per poder modelar mentre que la gran va aconseguir el seu desitjat slime mocós.
La paciència és la mare de la ciència
També va ser un aprenentatge per a elles, persistint i buscant alternatives vam trobar la manera de fer-ho bé. A la vida no tot surt a la primera i això crec que també cal aprendre-ho.
Hi hauria sortit més barat i net comprar-lo a la botiga
Estic segura que amb les proves que vam fer ens vam gastar més diners del que costa a la botiga de sota casa, sens dubte 🙂 però l’objectiu era passar una tarda xula experimentant i això ho vam complir amb escreix! Dos hores i escaig que vam estar pastant i batent!
Òbviament vam embrutar mitja cuina i la majoria dels trastos que tenim, però val a dir que es podia netejar fàcilment amb aigua calenta.
Dos adults per dues nenes
És una bona proporció en aquest cas. Aquest cop vam haver de participar bastant en l’elaboració, de manera que en ser-hi tots dos ens va permetre atendre-les tranquil·lament i poder estar atents al que anàvem fent.
Una tarda completa
Va resultar que vam passar tota una tarda en família sense més preocupacions que trobar-li el punt a la barreja de l’slime. No es pot tenir una teràpia més efectiva per oblidar-te de l’estrès del dia a dia.
Recompensa final
En acabar, li vaig preguntar a la meva filla si li agradava el seu slime, amb una mica de por que em respongués que no s’assemblava al de les seves amigues o que volia el de la capseta en qüestió. La seva resposta va fer que havia valgut la pena tota la tarda: “M’encanta el meu slime i el millor de tot és que l’he fet jo” – tota orgullosa de la seva creació. D’altra banda, veure la cara de diversió de la petita barrejant la seva massa slime va ser també un puntàs! No volia ni deixar-lo anar 🙂
T’animes a provar-ho a casa?
Leave a Reply