Com es una escola infantil Montessori per dins?

Aquest article també està disponible en: Castellà

Ja fa uns anys que la paraula Montessori s’està colant en algunes escoles, en xerrades de pares i mares i també en els llibres i blocs que parlen sobre educació. Però què té el mètode Montessori que fascina i triomfa tant?

Ara que estem a punt de començar l’època de pre-inscripció escolar, ens hem colat (amb permís) en una escola infantil Montessori (de 0 a 6 anys), on ens han explicat bé en què consisteix el mètode Montessori i com és el dia a dia de la seva escola.

Nota al lector: Aquest és un post per als curiosos i els indecisos. Tant de bo serveixi a alguns per decidir-se (o no) per portar els seus fills a l’escola Montessori. No és un post publicitari ni he rebut cap benefici per escriure aquestes línies. Si hi ha alguna cosa que no he entès bé i està mal explicat, si us plau corregiu-me i així aprendré més sobre el mètode que (per fi) està ajudant a revolucionar l’educació al nostre país -que bona falta li fa.

Suposo que quan pensem en “un espai Montessori” a tots ens venen al cap aquelles imatges de parets blanques, espais molt amplis i minimalistes i elements ordenats. I això és precisament el que em vaig trobar a l’entrar a l’aula Montessori d’Olot per a nens de 3 a 6 anys (–> al mètode Montessori, els nens es classifiquen per grups i períodes sensibles, de manera que els de 3-6 anys van junts en la mateixa classe; els petits aprenen dels grans i els grans ajuden els petits).

No hi trobareu la típica aula amb pupitres, cadires i pissarra. Hi ha un parell de taules petites amb cadires petites i prou. La resta són prestatgeries baixetes, a l’altura dels nens, ordenades per temàtiques, cadascuna d’elles amb la safata i la seva corresponent proposta. (A Montessori tot va en safates, cistelles o delimitacions semblants; cada safata conté una proposta educativa que el nen pot agafar i dur-la on vulgui l’aula per examinar-la i jugar amb ella).

En un prestatge hi ha, per exemple, les propostes de matemàtiques: peces tipus construccions per comptar les unitats, de l’1 al 10. I una altra més dividida per les fraccions o les sumes i restes. Al prestatge de geografia hi ha puzles 3D del món amb els continents en relleu. Al prestatge d’escriptura hi ha una mini-llibreria amb calaixos; cada calaix va dedicat a un fonema, amb la seva escriptura i dues o tres coses que continguin aquest fonema i es puguin tocar.

Tocar, experimentar i aconseguir que alguna cosa abstracte sigui palpable i tangible. Aquest és un dels objectius del Mètode Montessori. Un altre, és que cada nen auto-contrueixi la seva pròpia educació, triant les propostes que més li interessin i desenvolupant-les.  Tot plegat amb propostes que permeten el joc, a experimentar i a aprendre per un mateix.

A diferència de l’escola tradicional/habitual, aquí cada alumne fa la seva pròpia “classe” i desenvolupa coneixement sobre el que més li agradi o motivi. El dia a dia d’una aula Montessori és totalment lliure i desestructurat. No hi ha mestra que digui el que cal fer, sinó un guia que acompanya els alumnes, els observa (un per un) i els encamina perquè vagin descobrint les diferents propostes i evolucionant en els seus coneixements. Així, un nen pot estar aprenent a sumar (ell sol, interactuant amb una proposta) mentre un altre aprèn les vocals. O si a un altre no li ve de gust treballar en cap proposta, s’asseu a l’espai de lectura (amb butaques) i llegeix/mira un llibre sobre ocells.

És una mica la idea que hi ha ara en algunes escoles d’instaurar elsprojectes” perquè els alumnes investiguin i aprenguin sobre coses que realment els agraden. I això a mi m’ENCANTA.

A més de geografia, matemàtiques, arts o escriptura, a Montessori també s’ensenya autonomia. Ser autònom perquè creixis com a persona, augmenti la teva autoestima i aconsegueixis ser una persona vàlida, crítica, independent i auto-suficient. Em va sorprendre veure que a l’aula Montessori hi havia un espai per rentar-se la roba (en cas d’escapes de pipí o d’haver-se embrutat) i també un espai on cada matí hi ha fruita fresca i cada nen pot anar-hi i servir-se (agafar la fruita, pelar-la i menjar-la).

Personalment, amb tant d’ordre i pulcritud vaig trobar a faltar jocs creatius, contes i colors en aquella aula. Potser està tot massa “sota control”? Potser em faltava aquell meravellós caos que passa quan poses a diversos nens en una mateixa habitació i juguen a naus espacials posant les cadires cap per avall i amagant-se sota una manta?

De Montessori vaig aprendre que m’agrada el respecte a l’alumne com a personeta amb idees pròpies, i també l’opció d’auto-construir els seus propi currículum en funció del que els motiva. En canvi, personalment, no em va convèncer l’ambient tan delimitat o pautat per a l’etapa infantil. Jo (i crec que la meva filla gran també) som més fans del caos creatiu, la fantasia i el moviment. Però això és només la meva opinió personal. Segur que Montessori com a mètode funciona molt bé per a molts infants (més metòdics i matemàtics) i aconsegueix que siguin persones autònomes, crítiques i vàlides.

Tant de bo que el mètode Montessori i altres bons mètodes pedagògics segueixin inspirant a educadors per modernitzar el sistema educatiu públic i concertat. I mentre ells debaten, nosaltres ens posarem de ple en el fabulós món de la pre-inscripció escolar (!!!). Aquí teniu un altre article meu sobre els diferents mètodes pedagògics alternatius (Waldorf, Pikler, Montessori, Reggio Emilia…).

Gràcies a la Montessori Olot School per obrir-me les portes de la seva escola i ensenyar-me-la amb tanta paciència i ganes; i per deixar-me utilitzar les seves fotos. Cada escola Montessori aplica el mètode al seu gust i, per tant, pot ser que no sigui exactament com l’he descrit en aquest post. Però en el fonament es regeixen per la mateixa filosofia i principis.

 

About Roser 100 Articles
¡Hola soy Roser! Mamá de una niña preciosa y muy movida, nacida en agosto 2015; y de un niño guapísimo y valiente nacido en octubre 2017. Antes estaba "sempre viaggiando" y ahora estoy siempre jugando, cantando y saltando. Llevo 10 años como blogger de viajes y vivo en Olot, Girona.

2 Comments

  1. Gràcies Roser pel post!! És molt interessant. nosaltres vivim a Barcelona, sabries on em podria adreçar per consultar escoles Montessori per Sants?? Gràcies

    • Hola Coco, gràcies pel comentari, celebro que t’hagi semblat interessant 🙂
      Només conec Montessori Olot, Girona i Figueres, però segur que a Barcelona també hi ha bona oferta d’escoles Montessori. Fent una cerca ràpida a Google, em trobo amb “El Nido Montessori” a Esplugues, i “My Little Montessori” al carrer Astúries. A banda d’escoles, hi ha espais lúdics que segueixen la filosofia Montessori. Fes-hi un cop d’ull i sort! 😉

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*