Montessori, Waldorf, Reggio Emilia, Pikler… Diferències entre mètodes pedagògics

El niu andromines olot

Aquest article també està disponible en: Castellà

No és tot or Montessori el que llueix. Maria Montessori va aconseguir revolucionar l’educació, a partir de no conformar-se amb l’educació tradicional. Però més enllà de Montessori hi ha altres mètodes, altres pedagogies alternatives, que potser no estan tan de moda (o no se’n parla/etiqueta tant) però són igual o més fascinants i innovadores.

Potser és culpa de l’opinió púbica o dels pares que no ens informem degudament, però està clar que avui dia (gairebé) tot allò referent a l’educació alternativa i moderna rep l’etiqueta de “montessori” … Quan potser són coses més Waldorf, Reggio Emilia, Pikler o Aucouturier.

Fins fa pocs dies aquests noms eren per a mi només això: noms estranys i alternatius de mètodes pedagògics. Recentment vaig visitar una escola infantil Montessori i em van venir ganes d’explorar una mica més a fons les pedagogies alternatives, per poder entendre (per fi) les diferents idees i jocs creatius que corren per la xarxa avui dia.

A continuació explico una mica a la meva manera després de fer recerca per internet què és cada mètode i a qui va destinat.

Tots ells s’assemblen en algunes coses però val la pena saber bé en què es diferencien (perquè les diferències són abismals!). Tots aposten per exemple per fer que l’alumne estigui motivat per aprendre, per no tenir matèries (matemàtiques, llengua, etc) sinó treballar més per “projectes” i per no tenir exàmens ni notes. I treballen amb materials naturals (fusta, fulles, ferro …), evitant el plàstic.

Mètode Montessori

En el mètode Montessori, el nen és el centre de l’univers (educatiu). Els mestres no donen classe com a tal sinó que són guies que acompanyen a l’alumne en la seva pròpia “carrera educativa”. Els guies preparen propostes educatives i les col·loquen ordenadament en safates o cistelles, dins de l’aula. Cada nen és lliure d’agafar la safata que vulgui, emportar-se-la a un racó que vulgui i jugar/treballar amb la proposta. Una proposta per a nens de 1-3 anys pot ser, per exemple, posar i treure boles d’una ampolla (aprenen així a comptar, motricitat fina, etc.). En una altra safata hi haurà fitxes de noms de transports per unir amb les seves respectives figuretes. Les aules Montessori són la típica imatge minimalista, neta i ordenada.

Montessori és un mètode orientat a donar respostes més científiques o matemàtiques, ja que totes les propostes que es realitzen són basades en fets de la realitat i la natura. Trobareu llibres a l’aula Montessori però no són contes fantàstics, sinó llibres sobre coneixements (aus, boscos, animals, etc.).

Els cursos Montessori es divideixen per etapes de tres anys. Per exemple, van junts els de 3-6 anys, els de 6-9 anys i els de 9-12 anys. Els grans ajuden els petits i els petits copien/imiten els grans. Cada alumne, triant les propostes que més el motivin, va desenvolupant el currículum al seu ritme. És una pedagogia que busca que l’alumne estigui motivat per desenvolupar coneixement en el que ell tingui interès i que vagi desenvolupant esperit crític per fer-se preguntes i buscar solucions/respostes tangibles i provades. El guia s’encarrega d’ajudar però mai jutja ni posa nota del que fa l’alumne.

Aparentment, els alumnes Montessori solen treballar bé com a líders, ja que han desenvolupat molta autonomia i capacitat crítica. Des de molt petits (etapa pre-escolar) se’ls ensenya a ser autònoms: se’ls ensenya a pelar la fruita, a rentar-se la roba si s’embruten, a cordar-se/descordar-se botons i cremalleres…

No veureu alumnes corrent a les aules, sinó que més aviat estaran asseguts a terra còmodament amb algun coixí, concentrats fent una de les propostes educatives que se’ls hi ofereixen.

Alguns diuen que Montessori és un mètode massa individualista i poc col·laboratiu… Per a mi, el “defecte” que li trobo és que té molt de científic i poc d’imaginació, joc simbòlic, expressió o arts.

 

Pedagogia Waldorf

La pedagogia Waldorf és força diferent de la Montessori. Waldorf es basa en el joc. Aprendre jugant, a tota hora, i desenvolupant la imaginació. El joc lliure i simbòlic és el centre de l’educació del nen, sobretot fins als 7 anys.

A Waldorf trobareu escoles plenes de colors, horts que cuiden i reguen els alumnes i espais molt semblants als que tenim a casa (amb cuines, sofàs…). És un joc “Waldorf”, per exemple, l’arc de Sant Martí que s’ha posat tan de moda o els minimons (aquestes figuretes per construir històries).

Els alumnes Waldorf hauran treballat més l’empatia, la creativitat o la vitalitat. A diferència de Montessori, no aprenen a llegir escriure o sumar fins als 7 anys; fins llavors es dediquen sobretot a les belles arts, el moviment i la música. A més, es treballa de forma més grupal ja que els “projectes” que es treballen són escollits lliurement en funció de l’interès de tot el grup.

Malgrat estar integrats en grups, cada alumne aprèn els coneixements quan estigui preparat. La mestra s’encarrega d’observar a tots els alumnes i veure les qualitats de cada un d’ells per anar ensenyant-li el que necessiti en el moment oportú.

En la pedagogia Waldorf estan prohibides totes les pantalles, ordinadors, televisors… i recomanen que a casa tampoc es facin servir.

Per resumir-ho, si Montessori és més científica, Waldorf és més creativa. Posant un exemple, a la pregunta “què és la pluja?” potser a Montessori crearien alguna cosa per simular els núvols i fer que plogués, mentre que a Waldorf començariien explicant un conte o dibuixant la pluja.

Enfocament Reggio Emilia

Les escoles amb enfocament Reggio Emilia estan centrades en els projectes. Una cosa tan de moda actualment a les escoles de primària i secundària surt d’aquesta pedagogia. Les classes es desenvolupen en funció del que interessa/motiva els alumnes. Quan un alumne pregunta alguna cosa, el mestre, en lloc de donar la resposta correcta, motiva els alumnes els que investiguin i trobin la resposta.

Els mestres a més de documentar l’evolució de cada nen en paper també graven en vídeo i fan fotos i els hi mostren als alumnes al llarg de l’any perquè vegin com han millorat i el potencial que tenen.

Reggio Emilia crea alumnes cooperatius i col·laboratius, acostumats a treballar en equip i a trobar solucions, amb bones habilitats d’anàlisi i síntesi. Fabulós per viure en el món en què vivim, oi? 🙂

El mestre no està per sobre de l’alumne, sinó a la mateixa altura. Es considera l’escola com un organisme viu, un lloc on tant nens com educadors aprenen els uns dels altres, i on el coneixement s’adquireix per l’experimentació.

L’espai també ocupa un lloc primordial en aquesta filosofia, ja que actua com a tercer mestre, ja que Reggio entén que el simple ús de l’espai promou relacions, comunicacions i trobades. Per això, a Reggio Emilia -com en Montessori- es cuida molt l’espai, que estigui ben decorat, sigui acollidor i ofereixi diferents propostes motivadores.

Pedagogia Pikler

Com Montessori, l’ educació Piklerià o Loczy busca l’autonomia de l’infant; però es basa sobretot en el moviment per aconseguir aquesta autonomia i desenvolupament.

És un mètode molt usat en l’etapa de nadons que encara no caminen. Les aules Pikler són plenes de calaixos, escales petites, tarimes… Petits mobles i objectes que permetin que els nadons es moguin sols i vagin desenvolupant la seva motricitat.

És importantíssim que el nen estigui sempre estirat a terra, mirant cap amunt. Les tumbones i els coixins estan prohibits, per tal de fomentar el lliure moviment del nen. Pikler estava convençuda que el desenvolupament motor és espontani; i assegurava que, si se’ls hi proporcionen certes condicions, els nens arriben per si mateixos a un desenvolupament motor adequat. L’adult no “ensenya” moviments ni ajuda a realitzar-los, i els nens es mouen i es desenvolupen guiats per la seva pròpia iniciativa.

El mestre observa i estimula l’alumne perquè avanci però sempre des de la paciència, la calma i el ritme de cada alumne. No intervé en els moviments de l’alumne per deixar que sigui ell, al seu moment, qui doni el pas (metafòricament parlant, un èxit pot ser posar-se dret, també).

L’alumne investiga i experimenta per si mateix. Es busca que els alumnes siguin lliures, actius i tinguin una actitud positiva i autònoma davant dels seus èxits i fracassos.

Mètode Aucouturier

Acabo amb el mètode menys conegut dels cinc. El mètode Aucouturier (francès) promou el moviment, la psicomotricitat, en l’etapa infantil, com a base perquè l’alumne s’expressi i aprengui jugant.

Són els famosos espais de psicomotricitat que incorporen la majoria (o totes?) les escoles infantils, on hi ha matalassos, arcs, espatlleres, blocs d’escuma, rampes… Objectes durs i objectes tous barrejats en un ambient segur (seguretat el primer) on el nen és lliure de jugar com vulgui. I jugant, experimenta i aprèn.

Aquesta metodologia afavoreix que el nen experimenti a través del moviment, percebi el seu propi cos i construeixi la seva pròpia identitat, facilitant l’estímul dels processos que s’obren a la comunicació, l’expressió, a la simbolització ia la descentració, factors tots ells necessaris per accedir al pensament operacional.

Moltes escoles Reggio Emilia, Montessori o Waldorf inclouen també espais Aucouturier per psicomotricitat.


Les Baldufes, Olot

Què us semblen les diferents pedagogies alternatives? Veieu que el vostre fill/a quadri bé en una d’elles? O potser optaries per la barreja de totes elles? Nosaltres estem MOLT contents de portar a la nostra filla gran (i aviat també al segon) a l’escola infantil Les Baldufes d’Olot, on barregen totes aquestes pedagogies per oferir una educació pre-escolar genial 🙂

Un altre lloc on podeu gaudir de totes aquestes pedagogies juntes és al Niu d’Andròmines, a Olot. Un nou espai lúdic familiar per a que els nens de 0 a 5 anys facin joc lliure acompanyats dels pares.

Gràcies a la Missi (l’educadora de la nostra filla gran) per haver-me introduït en tots aquests conceptes pedagògics “estranys”, i si vosaltres voleu llegir més sobre el tema, internet està ple de documents sobre totes i cadascuna de les pedagogies, però a mi m’han ajudat molt les següents pàgines: aquest article en concret sobre Montessori, Waldorf i Reggio, a aquest sobre Aucouturier ja aquest sobre Pikler.

 

About Roser 100 Articles
¡Hola soy Roser! Mamá de una niña preciosa y muy movida, nacida en agosto 2015; y de un niño guapísimo y valiente nacido en octubre 2017. Antes estaba "sempre viaggiando" y ahora estoy siempre jugando, cantando y saltando. Llevo 10 años como blogger de viajes y vivo en Olot, Girona.

2 Comments

  1. A mi m’inquieta el tema de les pedagogies alternatives perquè ens les presenten com lo millor de lo millor per als nostres fills, sembla que si vols educar bé has de seguir algun mètode tipus “Montessori en casa” o d’altres. Hi ha un munt de webs i un excés d’informació a l’abast de tothom. Però per ser un bon pare o una bona mare no ens cal cap manual ni mètode alternatiu, el sentit comú i educar amb amor i respecte és el més important. Això no vol dir que en algun moment podem necessitar orientació d’un bon llibre, una web o d’un professional. I pel que fa a les escoles deixant de banda les etiquetes que muden i donen prestigi, darrera una bona escola sempre hi ha uns bons professionals amb vocació, que estimen la seva feina i tenen un gran respecte per els infants i les seves verdaderes necessitats. Gràcies Roser per deixar tan bé a les baldufes !!

  2. Molt interessant l’article, és un bon resum i punt d’inici per qui comença a interessar-se per aquests temes (per sort cada cop més famílies i professionals).
    Només una aportació, el concepte minimons no fa únicament referència a aquests personatges de fusta que surten a la foto, ve de la teoria de les peces soltes, de manera que aquests personatges són només un dels milers de recursos per crear minimons. La Jenny “de veure, pensar, sentir” pot aportar llum sobre el tema al blog-pàgina que porta aquest nom 😉

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*