Entrevista a Beatriz Fragua, guia Montessori

Aquest article també està disponible en: Castellà

Fa poc vam publicar un article sobre pedagogies alternatives que ha tingut moltíssim èxit i està llegint molta gent. Veient que el tema interessa i que sou moltes famílies les que seguiu el mètode Montessori a l’escola o a casa, hem decidit ampliar més sobre el tema i entrevistar una guia Montessori (és a dir, una educadora que treballa amb alumnes Montessori).

Hem parlat amb Beatriz Farga, guia Montessori de Bilbao, creadora del projecte Ni-Neu, sobre criança conscient i educació Montessori.

La Beki va ser una nena obedient, bona estudiant i esportista. Es va fer professora de secundària i va estar vivint durant 4 anys a l’estranger. Allà es va adonar que la criança i educació tradicional rebuda no li servien per enfrontar-se i adaptar-se a les adversitats i contratemps d’una cultura tan diferent, i això sumat a la tristesa que observava dia a dia en els seus alumnes, va buscar altres camins i involucrar-se en el món de l’educació alternativa.

Va començar des de la base i fa 2 anys es va formar com a guia 0 – 3 anys i assistent 3 – 6. A partir de llavors s’ha anat formant en altres àmbits que complementen a la perfecció amb la pedagogia Montessori i que li enriqueixen personalment i professionalment. Després d’un període de pràctiques, va emprendre el camí de la difusió acostant la filosofia Montessori a professionals i famílies de Bizkaia i va crear el projecte “Ni-Neu” expressió que en basc és utilitzada per intensificar el pronom Ni (Jo).

Com explica en el seu web, “Ni Neu és la veu de la infància. És la veu de cada nen i nena demanant que parin el món, que va massa ràpid per al seu desenvolupament natural. És la veu de cada nen i nena demanant elecció, decisió, autonomia i dignitat. És la veu de cada nen i nena demanant respecte a la seva individualitat, autenticitat, espontaneïtat, autoregulació i ritme.

Beatriz, moltes gràcies per acceptar aquesta entrevista i explicar-nos més sobre el Mètode Montessori. Comencem per la base … Moltes mares i pares llegim i escoltem multitud de jocs i projectes que porten l’etiqueta “Montessori”. Però què és exactament el mètode Montessori?

Per a mi, Montessori és una filosofia de vida basada en l’observació de la naturalesa real humana, centrada en acompanyar a altres persones (no només nens) sense judicis, presses ni pressions. El mètode Montessori, utilitzat a les escoles, és com un puzle compost per diferents factors que afavoreixen el desenvolupament psíquic, físic, emocional i social del nen.

I per què tot el Montessori està tan de moda ara, quan en realitat fa ja cent anys que Maria Montessori va dissenyar aquest mètode?

L’educació Montessori és universal i atemporal perquè està basada, com deia, en la naturalesa real de l’ésser humà. Com bé dius va ser creada fa molts anys, però factors com les guerres mundials i posteriors sistemes polítics en els quals no interessava una educació que afavorís l’esperit crític, van obstaculitzar la seva expansió.

En l’última dècada l’educació tradicional ha començat a ser qüestionada i ha entrat en crisi, per la qual cosa s’ha començat a recórrer a l’educació Montessori, una alternativa útil per a qualsevol nen i qualsevol època.

Quin és l’aspecte que més t’agrada de tot el que fomenta el mètode Montessori, i per què?

Uff, tantes coses !! Les resumiria en tres: el ritme, l’autoregulació i la concentració. Vivim en una societat hiperestimulada, on els nens són privats de temps per conèixer-se i per explorar al seu ritme. Montessori és seguir al nen, és anar a poc a poc, permetre prendre decisions i detectar les seves necessitats. A través de l’acompanyament calmat de l’adult i dels materials sensorials, el nen entra en un estat de connexió amb si mateix brutal, convertint-se després en un adult conscient de si mateix, de les seves necessitats i emocions.

Com són els alumnes que cursen a l’escola Montessori? Hi ha algun tipus de nen que encaixi millor en aquest tipus de pedagogia?

Jo penso que Montessori és per a tothom, ja que el nen no s’ha d’adaptar al mètode, sinó que el mètode s’adapta a ell. Si és un nen amb major necessitat de moviment, hauria de poder sortir a fora i córrer fins autoregular-se, si és un nen amb menor iniciativa se li hauria de donar el seu temps fins que decideixi treballar en algun material.

A més, Maria Montessori començar el seu camí amb nens amb necessitats especials i els primers materials sensorials els va dissenyar justament per a ells. Definitivament Montessori és per a tots

Quin és el paper d’un guia Montessori? Com funciona la relació guia – alumne per aconseguir que sigui l’alumne qui triï què el motiva, què vol fer … i que per la seva banda el guia sigui qui triï o prepari les propostes?

Una escola Montessori funciona mitjançant el triangle dels 3 elements bàsics: l’adult preparat, l’ambient preparat i el material Montessori. El guia és un nexe entre l’alumne, i l’ambient i materials. La seva funció primordial és observar contínuament a cada nen per detectar en quin període sensible es troba, i així oferir-li els materials o activitats que sadollin la seva necessitat i interès.

D’altra banda, el guia és la persona encarregada de posar límits assegurant un entorn segur per a tothom.

És viable (per la motivació de l’alumne) anar a una escola Montessori i després passar-te a l’escola tradicional? O hi ha massa diferència?

La diferència és abismal, però els nens que van a una escola Montessori o que en la seva família es viu la filosofia, solen ser més autònoms, responsables i flexibles per adaptar-se a cada situació. Encara que pot ser dur, per avorriment per exemple, en principi no haurien de tenir grans dificultats per obtenir bons resultats acadèmics i socials.

Hi ha famílies que opten per portar-los a qualsevol llar d’infants i després busquen un col·legi alternatiu a primària. Jo sempre dic que la formació de l’ésser humà es dóna en els primers 6 anys de vida, de manera que tenir cura de la base és essencial. Recomanaria més portar-lo a un col·legi Montessori en la infància i després passar-lo a un tradicional, que a l’inrevés.

Quan vaig visitar una escola infantil Montessori em va semblar que hi havia poc joc simbòlic (ni nines, ni cuinetes, …) i que moltes propostes eren massa individuals. Què opines?

Anem per parts, jeje. En un ambient Montessori no es necessiten cuinetes, per exemple, perquè el nen té l’oportunitat de cuinar menjar real amb estris reals. Tot és real per dignificar l’infant i facilitar el desenvolupament de la seva voluntat. Però sí que és cert que la corrent montessoriana més purista no afavoreix cap tipus de joc simbòlic. Jo personalment em decanto per un Montessori menys ortodox on el nen pugui adquirir els beneficis del joc simbòlic, però sempre en un espai apartat o al pati, per no interrompre la concentració i serenitat espontània que sorgeix a l’aula.

Pel que fa a la individualitat, podríem dir que l’educació Montessori respecta al màxim les característiques de cada etapa i no les força. El nen fins als 6 anys està construint-se a si mateix i la necessitat social és per naturalesa força limitada encara. La col·laboració en Comunitat Infantil (1-3 anys) i Casa de Nens (3-6 anys) es dóna quan un nen prepara menjar o serveix la taula per tots els seus companys, o quan té cura dels materials o l’ambient perquè és de tots. A primària, en canvi, la tendència social és més forta i es treballa molt en grup.

Com seria breument el dia a dia d’una escola Montessori?

Depèn de l’etapa i de l’escola. Segons la meva experiència i coneixement, els aspectes generals són que els nens entren per degoteig, es canvien les sabates per sabatilles de casa cada un al seu ritme i entren al cicle de treball, que dura una hora i mitja en Comunitat Infantil (1-3 anys) i tres hores a Casa de Nens (3-6 anys).

A les escoles puristes en aquest temps no hi hauria lliure circulació a l’exterior, però en les menys ortodoxes si. Després del cicle de treball es fa un cercle (no obligatori) on es llegeix un conte, es canten cançons o es parla sobre algun tema que inquieti a l’aula. Després, en Comunitat Infantil mengen un snack junts i surten a l’exterior, mentre que a Casa de Nens surten fora directament.

Després de l’hora del dinar, qui ho necessiti té l’oportunitat de fer una migdiada.
A primària no podria dir-te, ja que no ho he viscut mai.

Als que no estem dins de l’escola Montessori, ens costa entendre com són les famoses propostes Montessori … Ens expliques un parell de presentacions típiques que podrien estar en una aula Montessori?

En comunitat Infantil (1-3 anys) un material característic de l’etapa són els puzles Montessori. A part del propòsit d’interioritzar sensorialment les parts d’un tot, les fraccions, la diferència principal amb altres puzles és que l’adherència és amb botó, preparant indirectament la pinça dels dits per a la futura lectoescriptura (aquesta és una característica bàsica de molts materials Montessori).

A Casa de Nens (3 – 6 anys) destacaria la famosa Torre Rosa, icona del mètode Montessori. És un material estèticament preciós el propòsit principal és conèixer i diferenciar les mides, gran – petit, de manera sensorial.

Com podria l’escola tradicional beneficiar-se del mètode Montessori?

Tot i que la majoria de les persones pensen que l’essencial de l’educació Montessori són els materials, en realitat no és així. És un canvi de mirada, de respecte a les necessitats de cada nen.

Per introduir aquesta pedagogia a l’escola el primer pas seria que les educadores es formessin i absorbissin una altra manera de relacionar-se amb els alumnes. Després, a poc a poc es podria anar introduint algun canvi físic, com un racó amb material Montessori on el nen pogués triar i treballar lliurement, i anar ampliant progressivament.

 


Moltes gràcies Beki per explicar-nos TAN BÉ com funciona i en què consisteix el Mètode Montessori 🙂 Enhorabona i molts èxits amb el teu projecte Ni – Neu, crianza consciente y eduacción Montessori. Podeu consultar els seus tallers per a famílies a la seva pàgina web o a la seva pàgina de Facebook.

About Roser 100 Articles
¡Hola soy Roser! Mamá de una niña preciosa y muy movida, nacida en agosto 2015; y de un niño guapísimo y valiente nacido en octubre 2017. Antes estaba "sempre viaggiando" y ahora estoy siempre jugando, cantando y saltando. Llevo 10 años como blogger de viajes y vivo en Olot, Girona.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*